Faltes d’ortografia

Text íntegrament extret del document “Faltes d’ortografia” del web Educación Viva.  http://www.educacionviva.com/Documents/escriptura/

 Totes les persones que dominen l’ortografia, tenen en comú unes estratègies que comporten les característiques següents:

1- Són capaces d’escriure i de llegir amb agilitat, sense ensopegar amb les lletres i les síl·labes, sense saltar-se ratlles, captant la paraula com una sola unitat. Quan hi ha problemes de lectura, l’adquisició de l’ortografia és més dificultosa.

2 – Coneixen l’existència de l’arbitrarietat de l’escriptura, és a dir, saben que les paraules no sempre s’escriuen com sonen.

3 – Discriminen correctament tots els sons, no tenen cap problema auditiu. Una deficiència auditiva, encara que sigui lleu, suposa una dificultat per a poder escriure correctament.

4 – Quan senten o pensen una paraula que han d’escriure, busquen la imatge mental d’aquesta paraula. L’escriptura esdevé una còpia d’aquesta imatge que tenen emmagatzemada a la ment. Les persones que tenen dificultats ortogràfiques quan senten una paraula s’imaginen la imatge (núvol) i  repeteixen la paraula. Però les persones que tenen bona ortografia veuen les lletres de la paraula dins la seva ment.

5 – Quan noten que la imatge que tenen de la paraula no és prou bona per  escriure-la, tenen dubtes. Això els porta a actuar en conseqüència:

. pregunten a algú.

. consulten el diccionari.

. busquen una paraula de la mateixa família.

. escriuen la paraula de dues maneres per veure quina li fa “mal d’ulls”.

. miren d’encaixar la paraula dins d’una norma ortogràfica.

. es donen per vençudes i busquen un sinònim.

 

Tot aquest procés, excepte el punt 5, es realitza en mil·lèsimes de segon i és completament inconscient.

 

 Com es poden reduir les faltes d’una manera dràstica

 

Hi ha cinc paraules que produeixen un 10% dels errors ortogràfics: hi havia, vaig, vegada, arriba, ajuda

Si una persona aprèn aquestes cinc paraules farà un 10% menys d’errors ortogràfics. Sembla increïble però la raó és molt simple: aquestes paraules s’utilitzen molt i, molt sovint s’escriuen malament.

Hi ha investigadors de la llengua que s’han dedicat a analitzar el llenguatge escrit per tal d’esbrinar quines paraules s’usen més i en quines es produeixen el major nombre d’errors ortogràfics. Alguns d’aquests investigadors afirmen que, coneixent quinze paraules es domina el 30% dels errors.

Així que, per disminuir dràsticament els errors ortogràfics, cal que es dominin les paraules que més s’utilitzen.

Normes ortogràfiques imprescindibles

Les paraules que es poden confondre perquè sonen igual i s’escriuen de manera diferent segons la funció que tenen. Exemple:

. Senyora / S’enyora

. Ha sortit / Vaig a l’escola.

. Em poso la jaqueta / Menjo pa amb tomàquet.

. A l’hora de sopar / Van marxar tots alhora.

. Aquí s’hi està tan bé que no vull marxar / Ell també m’ho ha dit.

. No el trobo enlloc/ Menjaré fruita en lloc pastís.

 

  1. Les paraules que sonen igual però s’escriuen diferent segons el seu significat. Exemple:

. Bella / vella

. Buit /vuit

. Fals / falç

. Signe / cigne

. sega / cega

. món / mont

. massa / maça

. sans / sants

 

Hi ha unes normes ortogràfiques que s’han de conèixer i memoritzar perquè són molt útils. Es poden aplicar a moltes paraules.

Això fa que ajudin a solucionar molts problemes ortogràfics.

 

ü  Utilització de les majúscules.

ü  Plurals –es.

ü  Plurals amb dificultat ortogràfica: ca/ques, ga/gues, ça/ces, ja/ges.

ü  “S” sonora: s entre vocals (casa, posar), z a començament de paraula (zero)

ü  “R” forta: r a començament de paraula (rata) rr entre vocals (carro).

ü  m davant de p, b i m ( comprar, ambulància, immortal).

ü  b davant de consonant br, bl ( abric, població).

ü  Imperfets acabats en –ava, -aves, -àvem, -àveu, aven ( arribava, cantaves)

ü  Alternança p – b (llop/lloba, cap/cabre, sap/saber, rep/rebut).

ü  Alternança u – v (blau/blava, tou/tova, neu/neva, meu/meva).

ü  ca, co, cu, que, qui ( foca, coca, cullera, queixal, aquí)

ü  ja, jo, ju, ge, gi (jaqueta, joguina, judici, genoll, girafa)

ü  ga, go, gu, gue, gui (gat, gos, agulla, guerra, guitarra)

ü  Apòstrofs i guionets.

ü  Guionet en l’escriptura de quantitats D-U-C.

ü  Vocal neutra final: a femení ( la porta, la taula) e masculí (el llibre, el poble).

ü  Normes d’accentuació (prèviament treballar la síl·laba tònica i els diftongs). 

Anuncis

Vida pràctica – comprem una llibreta

L’escola Congrés-Indians de Barcelona, mostra al seu blog, una activitat meravellosa on els infants de primer curs de primària treballen temes de la seva vida quotidiana relacionats amb la lògica matemàtica i la intel·ligència lingüística.

L’activitat sorgeix del simple plantejament de la possibilitat de tenir una llibreta.

A partir d’una assemblea, per parlar de tot el que caldria fer per tal de poder tenir tots i totes una llibreta, va sorgir aquest meravellós taller.

Es van donar 200 euros, en monedes d’euro, a un grup d’infants per a fer la repartició de les monedes

En aquesta repartició de monedes,  van poder observar i acompanyar diferents estratègies que anaven sorgint dels mateixos infants.

Els nens i les nenes anaven agrupant les monedes de diferents maneres, amb l’objectiu d’arribar a saber quantes monedes tocaven a cada infant per poder comprar la seva llibreta.

 

Alhora, altres infants, havien decidit fer la proposta que consistia en elaborar l’autorització que havien de signar les famílies per poder anar, a final de setmana, a comprar la llibreta a una llibreria.

 

Després d’elaborar les autoritzacions escrivint a mà, van fer servir instruments com la “tablet” o l’ordinador per poder introduir aquesta autorització abans d’imprimir-la.

Un cop esbrinat de quants diners disposa cada alumne, se’ls va fer arribar un catàleg de llibretes (adaptat per les mestres) de manera que cadascú pogués escollir la llibreta que volia comprar.

Finalment, van poder anar a la llibreria, on cadascú va agafar la llibreta que havia escollit, la va pagar, i es va endur el tiquet per poder comprovar, a l’escola, el canvi.

Diari d’aprenentatge

A l’Escola Fluvià de Barcelona, han incorporat com a activitat el “diari d’aprenentatge”.

Tal i com expliquen al seu blog, escola Fluvià, “Es tracta d ‘una llibreta on els infants tots sols o amb el suport de l’adult, apunten allò que consideren rellevant en relació al seu procés d’aprenentatge i sovint acompanyen amb una fotografia o una imatge. Recollir les seves vivències els està ajudant a a ser més rigorosos i exigents. Rigorosos, perquè si han de rendir comptes del seu aprenentatge prèviament s’han de plantejar què necessiten aprendre, fet que els obliga a passar de les accions impulsives a unes altres més reflexives i endreçades. Exigents, perquè no tot s’hi val, i plasmar les idees sobre el paper de manera entenedora requereix esforç i temps. Rigor i exgència, dos punts claus a tenir presents a l’hora d’acompanyar els infants en el camí de la seva llibertat.”

Aquesta és la introducció tots els infants tenen a la primera pàgina del seu diari d’aprenentatge:

“Aquesta llibreta parla de mi, del que vaig aprenent als espais d’aprenentatge i de les coses que crec que són importants. Els adults que m’acompanyen des de l’escola m’ajudaran a plasmar en el paper les meves idees i a reconèixer aquells moments màgics en què em faig una mica més gran. Pot contenir imatges, dibuixos, fotografies, text o retalls de materials. Les meves evidències d’aprenetatge les puc compartir amb la meva família i amb els meus companys per tal s’emocionin amb mi davant l’aventura de crèixer.

Mimaré aquest diari com a un tresor, com el meu llibre més preciat. Si me l’estimo i el cuido, el dotaré de vida i tindrà valor. Per sempre.”

“Veo, veo..”

Aquesta activitat està pensada per a introduir els sons de les lletres d’una manera molt relaxada.

És una molt bona eina per a ajudar els nens a adonar-se de que les paraules estan formades per conjunts de sons.

Sovint es podria jugar observant tot el que ens envolta, no obstant, el fet que els objectes estiguin limitats permet una major probabilitat d’èxit. Per això, des de la pàgina, montessoriprintshop, ens proposen fer-ho a partir d’aquestes fitxes.

Activitat en PDF: I_Spy_Pages

Abans de començar el joc, ens hauríem d’assegurar de que l’infant coneix totes les paraules. Com consisteix en una activitat d’iniciació a la lecto-escriptura, hauria de fer-se en la seva llengua materna.

A continuació, comencem:

– “Veo, veo… una cosita que empieza con el sonido …  ”

– “I spy with my little eye, something that starts with the sound…”

Es podria fer una adaptació al català:

– “Veig, veig… una coseta que comença pel so… ”

També es podria jugar:

– tenint en compte l’última lletra

– el color

– la forma