Jornada pedagògica – Congrés-Indians

El 6 de maig de 2014 es va fer una jornada pedagògica a l’escola Congrés-Indians de Barcelona on part de l’equip docent va fer una breu explicació del seu projecte pedagògic basat en un aprenentatge actiu, respectuós i vivencial.

Tot això ho aconsegueixen a través d’ambients vius, on “provoquen”/proposen als alumnes diversos materials i tallers.

Van comentar la necessitat de moviment dels infants i com pretenen formar persones competents, creatives i autònomes, deixant-los temps per descobrir, sense predir què passa.

Per això, parlaven de l’importància d’un fort vincle entre família-infants-mestres, que surt de manera no forçada i que ajuda al correcte acompanyament emocional.

Les entrades i sortides a l’escola són relaxades. Els nens i nenes de P3 poden entrar de 9h a 10h. Els de P4 i P5 de 9h a 9,30h. I a primària a les 9h. Durant aquest temps poden circular lliurement, els pares poden estar amb ells realitzant les activitats que desitgin…

Un cop acabat aquest temps, comencen els tallers o activitats proposades.

També es parlava del dret al risc: dret a tenir pors pròpies, no heretades dels adults. Dret a mullar-se, tacar-se, jugar amb la pluja, jugar amb l’aigua, pujar als arbres… A psicomotricitat, per exemple, donen molta importància a conèixer el propi cos i els límits, creuen que cal primer explotar les capacitats motrius per a passar a un correcte aprenentatge de la lecto-escriptura.

El paper del mestre és d’acompanyant, són els encarregats de preparar els ambients, d’anar modificant el material, de fer propostes (per mitjà d’ assemblees diàries) i  d’observar els infants. Comenten la importància de la mirada, de mirar als ulls, de crear una complicitat. Un vincle que es va creant dia rere dia.

L’anglès a l’escola és una llengua viva, per tant, l’especialista el parla tot el dia, fins i tot amb els mestres. En el cas d’infantil, sobretot, hi ha un educador sempre al costat de l’especialista d’anglès per apoder explicar coses que, segurament en anglès serien més complicades.

Imagino que l’any que ve les jornades pedagògiques seran una mica diferents, ja que canvien d’ubicació. Actualment estan en barracons i, finalment l’any vinent ocuparan un edifici. Us recomano a tots i totes que aprofiteu l’oportunitat d’anar-los a conèixer!

 

Per a més informació de l’escola, consulteu el seu web:

Escola Congrés-Indians

I els seus blogs (es pot accedir a ells a través del seu web).

 

Anuncis

Visita a Sands School – South Devon (England) – 2/5/14

El dia següent de visitar Park School, vaig tenir la possibilitat de veure el funcionament de Sands School. Tot i estar en poblacions diferents (bastant properes), part dels alumnes de Park School en finalitzar l’etapa que correspon a la primària, tenen l’opció d’anar a aquesta altra meravellosa escola de secundària, activa i respectuosa.

En aquesta ocasió també van ensenyar l’escola dues alumnes, en aquest cas, de 12 i 13 anys.

De la mateixa manera que a Park School, a Sands School els alumnes tenen l’opció de moure’s de manera totalment lliure per totes les instal·lacions i assistir a les classes que els hi vingui de gust segons els seus interessos.

Els espais són els següents:

– Espai d’art

En aquest espai poden treballar (amb fusta, amb metall, amb roba, dibuix…)

– Espai de ciències, matemàtiques, història, geografia…

– Espai de música (compten amb un estudi de gravació i instruments de tot tipus: piano, guitarres, instruments de percussió…)

– Espai de teatre (compten amb un escenari, decorats, disfresses)

 

Per a conèixer més d’aquesta escola, mireu el vídeo següent:

Sands School from Sands School on Vimeo.

 

O consulteu el seu web: SandsSchool

 

Visita a Park School – South Devon (England) – 1/05/14

El passat 1 de maig vaig tenir el plaer de conèixer de ben aprop una meravellosa escola democràtica de primària, de pedagogia activa i respectuosa,  al sud d’Anglaterra: Park School.

Dibujo

Des del primer dia que em vaig posar en contacte amb ells, l’atenció ha estat increíble i un cop allà, va ser encara millor.

La visita va començar amb l’acompanyament de dos dels alumnes, de 8 i 11 anys, per tots els racons de l’escola. Explicàven d’una manera molt amorosa perquè els agradava tant anar a aquesta escola, què feien diàriament… L’alumna de 8 anys, havia arribat aquest any d’ Austràlia i comentava i comparava la seva experiència a l’escola tradicional on anava abans i contínuament repetia que es sentia molt afortunada d’haver tingut l’oportunitat d’assistir a aquesta petita gran escola. D’altra banda, per a l’altre alumne, aquest era el seu últim any i, segons deia, encara no es feia a la idea d’haver de marxar.

Pel que fa a l’escola, està dividida en certs ambients pels quals poden circular lliurement.

Els ambients exteriors són impressionants: un hort, un bosc, un camp per a fer diferents esports, alguns gronxadors, arbres per escalar, un sorral…

Els ambients interiors són:

Espais de: música, art, petites animacions. 

Sala de jocs.

Espai de referència: dividits en dues franges d’edat: de 5-8 anys (la classe de Ben) i 8-11 anys (la classe de Mark). En aquests espais, els alumnes, a partir de diverses propostes, poden treballar segons els seus interessos. Però són lliures, en tot moment, de fer l’activitat que més els hi vingui de gust (d’ambient exterior o interior).

Vaig poder assistir a diversos ambients, on vaig poder observar:

Ambient d’art:

Els alumnes de manera totalment lliure poden triar assistir-hi (o no). Si decideixen assistir-hi, han de quedar-se fins al final de la sessió programada. Per a alguns alumnes era la primera vegada que hi anaven. Hi havia alumnes de diverses edats.

Allà, disposen de tot tipus de materials: roba, papers de colors, cartrons, plàstics… molts d’ells reciclats, d’altres no, amb els què poden fer tantes creacions com vulguin. Per a fer les creacions utilitzaven tot tipus d’eines: petites serres, pistola de pega, tisores…

El paper del mestre és d’observador i ajudant, sempre que ho demanin.

Com a normes només hi ha: no fer armes i abans de demanar un material al mestre, haver-ho buscat molt i molt bé. 

En acabar la sessió, els nens i nenes recullen el material utilitzat, netegen els pots de pintures, guarden cada cosa al seu lloc i es fa una exposició (totalment voluntària) de les seves creacions.

Ambient de petites animacions:

És un ambient molt simple però que dona l’oportunitat de desenvolupar la creativitat.

L’espai consta d’una taula amb un ordinador i una càmara web, diverses joguines i materials.

L’activitat que es proposa és fer un petit curtmetratge a partir d’un recull de fotos. Vaig tenir l’oportunitat de veure l’obra d’un petit artista de 5 anys i vaig quedar molt sorpresa.

Hort:

Es duen a terme les tasques de manteniment de l’hort distribuint les feines entre tots.

Ambients de referència:

Tot i que es proposen diverses activitats a fer, un cop acabades, tenen la possibilitat de moure’s lliurement i fer el que més els hi vingui de gust.

Hora de dinar:

El dinar que ofereix l’escola és vegetarià i es menja a l’espai de referència. Es cuina a l’escola i és sempre ecològic. No obstant, els alumnes són totalment lliures de portar de casa el que els hi vingui de gust.

 

En acabar la jornada, vaig marxar amb la sensació de que els alumnes estaven molt relaxats, feliços, contents de ser-hi allà. Mestres i alumnes tenien una relació molt familiar i amorosa basada en el respecte. Per les experiències que ens explicaven els més petits, les famílies també formen part de l’escola d’una manera molt activa.

Per a més informació sobre l’escola, visiteu: ParkSchool

 

 

GAMAR – material de matemàtiques

Al web del GAMAR (Gabinet de materials i de recerca per la matemàtica a l’escola) de la Universitat de Girona s’ofereix la possibilitat de conéixer de més a prop diversos materials per a treballar les matemàtiques de manera manipulativa.

Més concretament a l’espai de materials es presenta un conjunt de materials i activitats per l’aprenentatge de les matemàtiques a infantil, primària i inici de la secundària, organitzats en sis blocs.

Els diferents materials tenen com a objectiu, d’una banda, generar nocions o conceptes, així com potenciar capacitats o competències matemàtiques i finalment, d’altres materials, practicar i consolidar allò que s’ha après.

 

El recull de materials està explicat i classificat detalladament tenint en compte: referència, descripció, utilitat, nivell, procedència i activitats.

A continuació teniu un petit exemple de les moltes activitats i materials que molt generosament es facilita al web.

Patrons numèrics, nivell 1 “La granota saltadora”

alt-materials
Referència: : CL-OP-17
Descripció: És una sèrie alineada de punts, on els nens i nenes poden situar els primers nombres naturals, des de l’1 fins al 30, (que van retallets en cartronets) amb la coneguda imatge de la granota que salta, per indicar que s’ha de comptar deixant cada vegada un nombres d’espais entre mig, segons ens indiquen les consignes que acompanyen el material.
Utilitat: Practicar, amb material, uns primers patrons numèrics senzills, que requereixen fer càlcul mental amb estimació de resultats.
Preparar el futur treball de la sèrie o recta numèrica.
Per als alumnes del cicle mitjà també ajuda a distingir els casos en què un nombre en conté un altre, un nombre exacte de vegades, dels casos en que no és així.
Nivell: Cicle inicial i 3r. curs de primària.
Procedència: De construcció pròpia del GAMAR.
Activitats: Activitats:
Amb un dau de 6 cares, que porta els números de 0 a 5.

  • Tirar els daus, segons el nivell en que es vol treballar.
  • El resultat indica quantes pedres saltarà la granota.
  • Posar, a sota, els números que corresponen a les pedres que ella va tocant.
  • Al final, seguir un diàleg i respondre preguntes adequades.

Exemples.
1er nivell 
En un mateix camí la granota fa tots els salts iguals

Suposant que el nombre que ens ha sortit amb el dau és el que s’indica en el quadret petit, respondre, cada vegada:
Amb aquest salt, s’arriba a l’última pedra o no?
I amb aquest?
Si surt aquest, quants salts farà per arribar-hi? Expliqueu què li passa a la granota quan surt el zero.
Ara ens ha sortit el 3, però la granota s’ha amagat. Hem de comptar en silenci i dir només el números de les pedres que ella tocaria.
2n. Nivell Ara la granota comença en el 0 i fa dos salts diferents, amb els valors de cada dau alternadament. Per exemple, si surten un 2 i un 3 farà: 2, i 3, 2 i 3… Ho escriurem 2//3
Segueix la sèrie, amb material, i respon: Creus que ha arribat a la última pedra? (al lloc 30). Per què?
Amb aquests punts, hi arribarà la granota?

I amb aquests? Explica per què.
Podem afegir preguntes del tipus:
Quin serà el número que la granota tocarà en fer el salt que fa 10?

A més, la Maria Antònia Canals ofereix sessions formatives, totalment gratuïtes, per a mestres el segon dilluns de cada mes, de 18h a 20h. Per a assistir-hi no cal incriure-s’hi ni avisar de l’assistència. També es poden convenir altres hores per a visitar l’espai i el material.

M’agradaria acabar amb aquesta reflexió:

“No són els materials per ells mateixos els que generen coneixement, sinó que és l’acció dels nens i nenes sobre els materials la que el produeix, sobretot quan és empesa i ben acompanyada per l’educador o educadora, i completada per l’expressió verbal dels alumnes”.

Ma. Antònia Canals GAMAR

L’educació a Reggio Emilia

Text íntegrament extret del blog: veurepensarisentir del dia 23/01/2012

Principis i funcionament de les escoles Reggio Emilia:

  • Tots els infants estan potencialment preparats, tenen curiositat i interès per a construir el seu aprenentatge, fent servir tot allò que l’ambient l’ofereix en la seva interacció social. Els mestres són conscients d’aquesta potencialitat i construeixen, amb els infants, el programa per a recolzar-los en el seu desenvolupament.
  • L’educació ha de potenciar a cada infant, no veure’l aïllat, sinó en relació amb els altres infants i amb els adults.
  • El benestar emocional de l’infant és indispensable perquè aprengui. Aquest benestar està relacionat amb el dels pares i educadors.
  • La interacció amb la família és variada i forma una part activa en l’experiència dels infants a l’escola.
  • L’utilització de l’espai, l’ambientació i el material han d’afavorir la comunicació i la relació entre els infants, així com propiciar activitats que promoguin diferents opcions i la solució de problemes en el procés d’aprenentatge.
  • Al programar i portar a terme activitats i projectes, s’han de tenir en compte el sentit del temps i el ritme dels infants.
  • La programació es basa en els resultats que s’obtenen de l’observació dels infants i el coneixement dels seus interessos.
  • L’educador és un recurs d’aprenentatge pels infants: pregunta i promou ocasions per la descoberta i l’aprenentatge; i experimenta l’alegria i el fet de descobrir juntament amb l’infant.
  • L’exploració es treballa per projectes a curt i llarg plaç. Aquests projectes poden durar dies, setmanes o mesos; i sorgir per les necessitats dels infants, per algun esdeveniment o per l’interés del propi educador.
  • El programa és emergent, els temes del projecte sorgeixen d’acord amb les necessitats dels infants o per l’interès de l’educador.
  • Els procesos d’aprenentatge són exposats cuidadosament, a través de plafons o a les parets, amb les fotografies de les activitats, així com amb comentaris i representacions de la manera de pensar i d’aprendre dels infants. Per això es fan servir diferents materials d’art, com a expressió d’aquestes manifestacions. Per a aquest treball de documentació es fan servir enregistradores, càmeres fotogràfiques i de vídeo, així com quaderns per a les observacions i els comentaris dels infants. Això permet deixar una constància documental del treball dels infants i dels educadors, la qual cosa té diversos propòsits:
    • Que les famílies coneguin i s’involucrin en l’aprenentatge dels seus fills/es.
    • Que els educadors entenguin millor als infants i facilitin la seva comunicació i creixement.
    • Que els infants sentin que els seus esforços són valorats.
  • Els mestres treballen en equips, tots al mateix nivell, mantenint una bona relació. Realitzen una formació teòrico-pràctica continua. Es consideren investigadors, exposen les seves memòries de les experiències que recullen a la documentació.
  • A més dels mestres, hi ha l’atelerista, o mestre d’art, ja que cada centre compta amb un espai especial anomenat “taller” o “estudi”, que utilitzen tots els infants i educadors.
  • El taller compta amb una gran varietat de recursos, així com projectes i experiències de la seva evolució. L’art és vist com una part inseparable del programa, com una expressió cognoscitiva simbòlica del procés d’aprenentatge dels infants.
En aquest tipus de metodologia, la feina del mestre és, fonamentalment:
  • Promoure l’aprenentatge de l’infant.
  • Organitzar els espais.
  • Preparar els ambients.
  • Acompanyar als infants per aconseguir el seu desenvolupament.
  • Comunicar resultats del programa.
  • Buscar el creixement personal.
L’adult ha d’escoltar, observar i entendre les estratègies que els infants fan servir pel seu aprenentatge en les diferents situacions. El mestre es considera un recurs, un proveïdor d’ocasions a qui poden anar quan necessitin un gest o una paraula (no un judici).
L’espai d’aquests centres està distribuït de la següent manera:
  •  Tres aules amb un mini-atelier.
  • Un taller d’art o atelier.
  • Una àrea anomenada “la plaça” per a la socialització dels infants.
  • Una àrea de psicomotricitat.
  • Una àrea per menjar i la cuina.
  • Àrees verdes.
Cada espai ha d’estar ambientat amb diferents àrees de manera sumament atractiva; tots els materials han d’estar a l’abast dels infants, tot mantenint un ordre perfecte.

Els temps i horaris de l’escola s’organitzen en funció dels ritmes dels infants.

Brightworks School

Article originalment publicat i extret del blog de Kireei – 12 de novembre de 2013: Brightworks, una escuela extraordinaria.

Imaginad una escuela donde no hay aulas. En la que los alumnos no están separados por edades. Una escuela en la que los niños aprenden construyendo y creando con sus manos, a partir de sus propias ideas, investigando en el mundo real y utilizando herramientas de verdad.
Eso es exactamente la Brightworks School, una escuela alternativa de San Francisco que acoge a un pequeño grupo de alumnos de entre 6 y 13 años en una gran nave acondicionada con la ayuda de los propios niños. Los mayores acometen sofisticados proyectos, los pequeños juegan y todos aprenden unos de otros. No hay exámenes ni tests, la evaluación se hace a través de portafolios.

El fundador de la Brightworks, Gerver Tulley, ha aplicado en esta escuela lo que aprendió previamente en la Tinkering School, una escuela de verano en la que los niños se dedican a construir objetos imaginados por ellos mismos. Tulley cree en la necesidad que tienen los niños de experimentar por ellos mismos, de crear cosas con sus propias manos, de comprobar que lo que imagina puede hacerse realidad, de hacer actividades “peligrosas” (siempre con las medidas de seguridad pertinentes), de equivocarse y volver a intentarlo.

La dinámica de trabajo en la escuela se basa en lo que denominan “el arco”, una estructura que facilita a los estudiantes explorar sus ideas y perseguir sus intereses. Cada arco tiene como premisa un tema central, que puede ser explorado desde múltiples perspectivas. Por ejemplo, el tema puede ser el viento, y eso puede llevar al campo de la meterología, la náutica, la aeronáutica, el arte, la literatura, la mitología…

Los estudiantes abordan el tema en tres fases: exploración, expresión y exposición.
En la fase de exploración se proporciona a los alumnos experiencias que les abran diferentes puntos de vista y sensaciones nuevas sobre el tema central: juegos, experimentos, visitas de expertos, audiciones, videos, libros, museos…
En la fase de expresión los alumnos deciden su proyecto, lo presentan a la comunidad y solicitan los materiales, herramientas y ayudas (quizá de algún experto) que necesitan. Hay un plazo y un compromiso. En todo el proceso, los alumnos cuentan con los colaboradores de la escuela (adultos preparados para acompañarlos en su proceso creativo), y también con la familia, algunos voluntarios y personal de apoyo.
Una vez alcanzada la fecha límite, los alumnos hacen una exposición pública de su trabajo. Entregan su portafolio, explican su proyecto, exponen el resultado, aceptan críticas de la audiencia y, en cualquier caso, el éxito es la creación, los errores se aceptan y son fuente de aprendizaje también.

Un arco dura entre unas semanas y dos meses. Un curso escolar se compone de varios arcos sucesivos, intercalados con excursiones, proyectos espontáneos y mucho juego.

Todas las imágenes son del blog de Brightworks.

Visitadlo y disfrutad conociendo su día a día, es realmente increíble. Y no os perdáis este video:

Brightworks School in San Francisco, CA

“Un día, mirand…

“Un día, mirando desde la ventana de mi aula a los niños que jugaban en el patio, libres, felices, se me ocurrió compararlos con los que tenía sentados delante de mí en sus mesas, obedientes, resignados, sin ideas, mientras que los de ahí abajo estaban vivos, rebosantes de fantasía. Desde aquel día dije basta a un viejo tipo de escuela, la escuela autoritaria en la que yo mandaba y los niños obedecían y empecé otra en la que liberando a los niños me liberaba a mí mismo, daba sentido a mi propia vida y dejaba de hacer de ellos pequeños esclavos”.

Mario Lodi