Faltes d’ortografia

Text íntegrament extret del document “Faltes d’ortografia” del web Educación Viva.  http://www.educacionviva.com/Documents/escriptura/

 Totes les persones que dominen l’ortografia, tenen en comú unes estratègies que comporten les característiques següents:

1- Són capaces d’escriure i de llegir amb agilitat, sense ensopegar amb les lletres i les síl·labes, sense saltar-se ratlles, captant la paraula com una sola unitat. Quan hi ha problemes de lectura, l’adquisició de l’ortografia és més dificultosa.

2 – Coneixen l’existència de l’arbitrarietat de l’escriptura, és a dir, saben que les paraules no sempre s’escriuen com sonen.

3 – Discriminen correctament tots els sons, no tenen cap problema auditiu. Una deficiència auditiva, encara que sigui lleu, suposa una dificultat per a poder escriure correctament.

4 – Quan senten o pensen una paraula que han d’escriure, busquen la imatge mental d’aquesta paraula. L’escriptura esdevé una còpia d’aquesta imatge que tenen emmagatzemada a la ment. Les persones que tenen dificultats ortogràfiques quan senten una paraula s’imaginen la imatge (núvol) i  repeteixen la paraula. Però les persones que tenen bona ortografia veuen les lletres de la paraula dins la seva ment.

5 – Quan noten que la imatge que tenen de la paraula no és prou bona per  escriure-la, tenen dubtes. Això els porta a actuar en conseqüència:

. pregunten a algú.

. consulten el diccionari.

. busquen una paraula de la mateixa família.

. escriuen la paraula de dues maneres per veure quina li fa “mal d’ulls”.

. miren d’encaixar la paraula dins d’una norma ortogràfica.

. es donen per vençudes i busquen un sinònim.

 

Tot aquest procés, excepte el punt 5, es realitza en mil·lèsimes de segon i és completament inconscient.

 

 Com es poden reduir les faltes d’una manera dràstica

 

Hi ha cinc paraules que produeixen un 10% dels errors ortogràfics: hi havia, vaig, vegada, arriba, ajuda

Si una persona aprèn aquestes cinc paraules farà un 10% menys d’errors ortogràfics. Sembla increïble però la raó és molt simple: aquestes paraules s’utilitzen molt i, molt sovint s’escriuen malament.

Hi ha investigadors de la llengua que s’han dedicat a analitzar el llenguatge escrit per tal d’esbrinar quines paraules s’usen més i en quines es produeixen el major nombre d’errors ortogràfics. Alguns d’aquests investigadors afirmen que, coneixent quinze paraules es domina el 30% dels errors.

Així que, per disminuir dràsticament els errors ortogràfics, cal que es dominin les paraules que més s’utilitzen.

Normes ortogràfiques imprescindibles

Les paraules que es poden confondre perquè sonen igual i s’escriuen de manera diferent segons la funció que tenen. Exemple:

. Senyora / S’enyora

. Ha sortit / Vaig a l’escola.

. Em poso la jaqueta / Menjo pa amb tomàquet.

. A l’hora de sopar / Van marxar tots alhora.

. Aquí s’hi està tan bé que no vull marxar / Ell també m’ho ha dit.

. No el trobo enlloc/ Menjaré fruita en lloc pastís.

 

  1. Les paraules que sonen igual però s’escriuen diferent segons el seu significat. Exemple:

. Bella / vella

. Buit /vuit

. Fals / falç

. Signe / cigne

. sega / cega

. món / mont

. massa / maça

. sans / sants

 

Hi ha unes normes ortogràfiques que s’han de conèixer i memoritzar perquè són molt útils. Es poden aplicar a moltes paraules.

Això fa que ajudin a solucionar molts problemes ortogràfics.

 

ü  Utilització de les majúscules.

ü  Plurals –es.

ü  Plurals amb dificultat ortogràfica: ca/ques, ga/gues, ça/ces, ja/ges.

ü  “S” sonora: s entre vocals (casa, posar), z a començament de paraula (zero)

ü  “R” forta: r a començament de paraula (rata) rr entre vocals (carro).

ü  m davant de p, b i m ( comprar, ambulància, immortal).

ü  b davant de consonant br, bl ( abric, població).

ü  Imperfets acabats en –ava, -aves, -àvem, -àveu, aven ( arribava, cantaves)

ü  Alternança p – b (llop/lloba, cap/cabre, sap/saber, rep/rebut).

ü  Alternança u – v (blau/blava, tou/tova, neu/neva, meu/meva).

ü  ca, co, cu, que, qui ( foca, coca, cullera, queixal, aquí)

ü  ja, jo, ju, ge, gi (jaqueta, joguina, judici, genoll, girafa)

ü  ga, go, gu, gue, gui (gat, gos, agulla, guerra, guitarra)

ü  Apòstrofs i guionets.

ü  Guionet en l’escriptura de quantitats D-U-C.

ü  Vocal neutra final: a femení ( la porta, la taula) e masculí (el llibre, el poble).

ü  Normes d’accentuació (prèviament treballar la síl·laba tònica i els diftongs). 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s