L’educació a Reggio Emilia

Text íntegrament extret del blog: veurepensarisentir del dia 23/01/2012

Principis i funcionament de les escoles Reggio Emilia:

  • Tots els infants estan potencialment preparats, tenen curiositat i interès per a construir el seu aprenentatge, fent servir tot allò que l’ambient l’ofereix en la seva interacció social. Els mestres són conscients d’aquesta potencialitat i construeixen, amb els infants, el programa per a recolzar-los en el seu desenvolupament.
  • L’educació ha de potenciar a cada infant, no veure’l aïllat, sinó en relació amb els altres infants i amb els adults.
  • El benestar emocional de l’infant és indispensable perquè aprengui. Aquest benestar està relacionat amb el dels pares i educadors.
  • La interacció amb la família és variada i forma una part activa en l’experiència dels infants a l’escola.
  • L’utilització de l’espai, l’ambientació i el material han d’afavorir la comunicació i la relació entre els infants, així com propiciar activitats que promoguin diferents opcions i la solució de problemes en el procés d’aprenentatge.
  • Al programar i portar a terme activitats i projectes, s’han de tenir en compte el sentit del temps i el ritme dels infants.
  • La programació es basa en els resultats que s’obtenen de l’observació dels infants i el coneixement dels seus interessos.
  • L’educador és un recurs d’aprenentatge pels infants: pregunta i promou ocasions per la descoberta i l’aprenentatge; i experimenta l’alegria i el fet de descobrir juntament amb l’infant.
  • L’exploració es treballa per projectes a curt i llarg plaç. Aquests projectes poden durar dies, setmanes o mesos; i sorgir per les necessitats dels infants, per algun esdeveniment o per l’interés del propi educador.
  • El programa és emergent, els temes del projecte sorgeixen d’acord amb les necessitats dels infants o per l’interès de l’educador.
  • Els procesos d’aprenentatge són exposats cuidadosament, a través de plafons o a les parets, amb les fotografies de les activitats, així com amb comentaris i representacions de la manera de pensar i d’aprendre dels infants. Per això es fan servir diferents materials d’art, com a expressió d’aquestes manifestacions. Per a aquest treball de documentació es fan servir enregistradores, càmeres fotogràfiques i de vídeo, així com quaderns per a les observacions i els comentaris dels infants. Això permet deixar una constància documental del treball dels infants i dels educadors, la qual cosa té diversos propòsits:
    • Que les famílies coneguin i s’involucrin en l’aprenentatge dels seus fills/es.
    • Que els educadors entenguin millor als infants i facilitin la seva comunicació i creixement.
    • Que els infants sentin que els seus esforços són valorats.
  • Els mestres treballen en equips, tots al mateix nivell, mantenint una bona relació. Realitzen una formació teòrico-pràctica continua. Es consideren investigadors, exposen les seves memòries de les experiències que recullen a la documentació.
  • A més dels mestres, hi ha l’atelerista, o mestre d’art, ja que cada centre compta amb un espai especial anomenat “taller” o “estudi”, que utilitzen tots els infants i educadors.
  • El taller compta amb una gran varietat de recursos, així com projectes i experiències de la seva evolució. L’art és vist com una part inseparable del programa, com una expressió cognoscitiva simbòlica del procés d’aprenentatge dels infants.
En aquest tipus de metodologia, la feina del mestre és, fonamentalment:
  • Promoure l’aprenentatge de l’infant.
  • Organitzar els espais.
  • Preparar els ambients.
  • Acompanyar als infants per aconseguir el seu desenvolupament.
  • Comunicar resultats del programa.
  • Buscar el creixement personal.
L’adult ha d’escoltar, observar i entendre les estratègies que els infants fan servir pel seu aprenentatge en les diferents situacions. El mestre es considera un recurs, un proveïdor d’ocasions a qui poden anar quan necessitin un gest o una paraula (no un judici).
L’espai d’aquests centres està distribuït de la següent manera:
  •  Tres aules amb un mini-atelier.
  • Un taller d’art o atelier.
  • Una àrea anomenada “la plaça” per a la socialització dels infants.
  • Una àrea de psicomotricitat.
  • Una àrea per menjar i la cuina.
  • Àrees verdes.
Cada espai ha d’estar ambientat amb diferents àrees de manera sumament atractiva; tots els materials han d’estar a l’abast dels infants, tot mantenint un ordre perfecte.

Els temps i horaris de l’escola s’organitzen en funció dels ritmes dels infants.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s