“Tenim una esco…

“Tenim una escola pensada en el segle XIX, amb un professorat del segle XX, i amb un alumnat que s’ha d’educar pel segle XXI”

Carbonell (pedagog, periodista i sociòleg. Director de la revista Cuadernos de pedagogía, i professor de la
Facultat d’Educació de la Universitat de Vic)

Anuncis

GAMAR – material de matemàtiques

Al web del GAMAR (Gabinet de materials i de recerca per la matemàtica a l’escola) de la Universitat de Girona s’ofereix la possibilitat de conéixer de més a prop diversos materials per a treballar les matemàtiques de manera manipulativa.

Més concretament a l’espai de materials es presenta un conjunt de materials i activitats per l’aprenentatge de les matemàtiques a infantil, primària i inici de la secundària, organitzats en sis blocs.

Els diferents materials tenen com a objectiu, d’una banda, generar nocions o conceptes, així com potenciar capacitats o competències matemàtiques i finalment, d’altres materials, practicar i consolidar allò que s’ha après.

 

El recull de materials està explicat i classificat detalladament tenint en compte: referència, descripció, utilitat, nivell, procedència i activitats.

A continuació teniu un petit exemple de les moltes activitats i materials que molt generosament es facilita al web.

Patrons numèrics, nivell 1 “La granota saltadora”

alt-materials
Referència: : CL-OP-17
Descripció: És una sèrie alineada de punts, on els nens i nenes poden situar els primers nombres naturals, des de l’1 fins al 30, (que van retallets en cartronets) amb la coneguda imatge de la granota que salta, per indicar que s’ha de comptar deixant cada vegada un nombres d’espais entre mig, segons ens indiquen les consignes que acompanyen el material.
Utilitat: Practicar, amb material, uns primers patrons numèrics senzills, que requereixen fer càlcul mental amb estimació de resultats.
Preparar el futur treball de la sèrie o recta numèrica.
Per als alumnes del cicle mitjà també ajuda a distingir els casos en què un nombre en conté un altre, un nombre exacte de vegades, dels casos en que no és així.
Nivell: Cicle inicial i 3r. curs de primària.
Procedència: De construcció pròpia del GAMAR.
Activitats: Activitats:
Amb un dau de 6 cares, que porta els números de 0 a 5.

  • Tirar els daus, segons el nivell en que es vol treballar.
  • El resultat indica quantes pedres saltarà la granota.
  • Posar, a sota, els números que corresponen a les pedres que ella va tocant.
  • Al final, seguir un diàleg i respondre preguntes adequades.

Exemples.
1er nivell 
En un mateix camí la granota fa tots els salts iguals

Suposant que el nombre que ens ha sortit amb el dau és el que s’indica en el quadret petit, respondre, cada vegada:
Amb aquest salt, s’arriba a l’última pedra o no?
I amb aquest?
Si surt aquest, quants salts farà per arribar-hi? Expliqueu què li passa a la granota quan surt el zero.
Ara ens ha sortit el 3, però la granota s’ha amagat. Hem de comptar en silenci i dir només el números de les pedres que ella tocaria.
2n. Nivell Ara la granota comença en el 0 i fa dos salts diferents, amb els valors de cada dau alternadament. Per exemple, si surten un 2 i un 3 farà: 2, i 3, 2 i 3… Ho escriurem 2//3
Segueix la sèrie, amb material, i respon: Creus que ha arribat a la última pedra? (al lloc 30). Per què?
Amb aquests punts, hi arribarà la granota?

I amb aquests? Explica per què.
Podem afegir preguntes del tipus:
Quin serà el número que la granota tocarà en fer el salt que fa 10?

A més, la Maria Antònia Canals ofereix sessions formatives, totalment gratuïtes, per a mestres el segon dilluns de cada mes, de 18h a 20h. Per a assistir-hi no cal incriure-s’hi ni avisar de l’assistència. També es poden convenir altres hores per a visitar l’espai i el material.

M’agradaria acabar amb aquesta reflexió:

“No són els materials per ells mateixos els que generen coneixement, sinó que és l’acció dels nens i nenes sobre els materials la que el produeix, sobretot quan és empesa i ben acompanyada per l’educador o educadora, i completada per l’expressió verbal dels alumnes”.

Ma. Antònia Canals GAMAR

L’educació a Reggio Emilia

Text íntegrament extret del blog: veurepensarisentir del dia 23/01/2012

Principis i funcionament de les escoles Reggio Emilia:

  • Tots els infants estan potencialment preparats, tenen curiositat i interès per a construir el seu aprenentatge, fent servir tot allò que l’ambient l’ofereix en la seva interacció social. Els mestres són conscients d’aquesta potencialitat i construeixen, amb els infants, el programa per a recolzar-los en el seu desenvolupament.
  • L’educació ha de potenciar a cada infant, no veure’l aïllat, sinó en relació amb els altres infants i amb els adults.
  • El benestar emocional de l’infant és indispensable perquè aprengui. Aquest benestar està relacionat amb el dels pares i educadors.
  • La interacció amb la família és variada i forma una part activa en l’experiència dels infants a l’escola.
  • L’utilització de l’espai, l’ambientació i el material han d’afavorir la comunicació i la relació entre els infants, així com propiciar activitats que promoguin diferents opcions i la solució de problemes en el procés d’aprenentatge.
  • Al programar i portar a terme activitats i projectes, s’han de tenir en compte el sentit del temps i el ritme dels infants.
  • La programació es basa en els resultats que s’obtenen de l’observació dels infants i el coneixement dels seus interessos.
  • L’educador és un recurs d’aprenentatge pels infants: pregunta i promou ocasions per la descoberta i l’aprenentatge; i experimenta l’alegria i el fet de descobrir juntament amb l’infant.
  • L’exploració es treballa per projectes a curt i llarg plaç. Aquests projectes poden durar dies, setmanes o mesos; i sorgir per les necessitats dels infants, per algun esdeveniment o per l’interés del propi educador.
  • El programa és emergent, els temes del projecte sorgeixen d’acord amb les necessitats dels infants o per l’interès de l’educador.
  • Els procesos d’aprenentatge són exposats cuidadosament, a través de plafons o a les parets, amb les fotografies de les activitats, així com amb comentaris i representacions de la manera de pensar i d’aprendre dels infants. Per això es fan servir diferents materials d’art, com a expressió d’aquestes manifestacions. Per a aquest treball de documentació es fan servir enregistradores, càmeres fotogràfiques i de vídeo, així com quaderns per a les observacions i els comentaris dels infants. Això permet deixar una constància documental del treball dels infants i dels educadors, la qual cosa té diversos propòsits:
    • Que les famílies coneguin i s’involucrin en l’aprenentatge dels seus fills/es.
    • Que els educadors entenguin millor als infants i facilitin la seva comunicació i creixement.
    • Que els infants sentin que els seus esforços són valorats.
  • Els mestres treballen en equips, tots al mateix nivell, mantenint una bona relació. Realitzen una formació teòrico-pràctica continua. Es consideren investigadors, exposen les seves memòries de les experiències que recullen a la documentació.
  • A més dels mestres, hi ha l’atelerista, o mestre d’art, ja que cada centre compta amb un espai especial anomenat “taller” o “estudi”, que utilitzen tots els infants i educadors.
  • El taller compta amb una gran varietat de recursos, així com projectes i experiències de la seva evolució. L’art és vist com una part inseparable del programa, com una expressió cognoscitiva simbòlica del procés d’aprenentatge dels infants.
En aquest tipus de metodologia, la feina del mestre és, fonamentalment:
  • Promoure l’aprenentatge de l’infant.
  • Organitzar els espais.
  • Preparar els ambients.
  • Acompanyar als infants per aconseguir el seu desenvolupament.
  • Comunicar resultats del programa.
  • Buscar el creixement personal.
L’adult ha d’escoltar, observar i entendre les estratègies que els infants fan servir pel seu aprenentatge en les diferents situacions. El mestre es considera un recurs, un proveïdor d’ocasions a qui poden anar quan necessitin un gest o una paraula (no un judici).
L’espai d’aquests centres està distribuït de la següent manera:
  •  Tres aules amb un mini-atelier.
  • Un taller d’art o atelier.
  • Una àrea anomenada “la plaça” per a la socialització dels infants.
  • Una àrea de psicomotricitat.
  • Una àrea per menjar i la cuina.
  • Àrees verdes.
Cada espai ha d’estar ambientat amb diferents àrees de manera sumament atractiva; tots els materials han d’estar a l’abast dels infants, tot mantenint un ordre perfecte.

Els temps i horaris de l’escola s’organitzen en funció dels ritmes dels infants.

Vida pràctica – comprem una llibreta

L’escola Congrés-Indians de Barcelona, mostra al seu blog, una activitat meravellosa on els infants de primer curs de primària treballen temes de la seva vida quotidiana relacionats amb la lògica matemàtica i la intel·ligència lingüística.

L’activitat sorgeix del simple plantejament de la possibilitat de tenir una llibreta.

A partir d’una assemblea, per parlar de tot el que caldria fer per tal de poder tenir tots i totes una llibreta, va sorgir aquest meravellós taller.

Es van donar 200 euros, en monedes d’euro, a un grup d’infants per a fer la repartició de les monedes

En aquesta repartició de monedes,  van poder observar i acompanyar diferents estratègies que anaven sorgint dels mateixos infants.

Els nens i les nenes anaven agrupant les monedes de diferents maneres, amb l’objectiu d’arribar a saber quantes monedes tocaven a cada infant per poder comprar la seva llibreta.

 

Alhora, altres infants, havien decidit fer la proposta que consistia en elaborar l’autorització que havien de signar les famílies per poder anar, a final de setmana, a comprar la llibreta a una llibreria.

 

Després d’elaborar les autoritzacions escrivint a mà, van fer servir instruments com la “tablet” o l’ordinador per poder introduir aquesta autorització abans d’imprimir-la.

Un cop esbrinat de quants diners disposa cada alumne, se’ls va fer arribar un catàleg de llibretes (adaptat per les mestres) de manera que cadascú pogués escollir la llibreta que volia comprar.

Finalment, van poder anar a la llibreria, on cadascú va agafar la llibreta que havia escollit, la va pagar, i es va endur el tiquet per poder comprovar, a l’escola, el canvi.

Brightworks School

Article originalment publicat i extret del blog de Kireei – 12 de novembre de 2013: Brightworks, una escuela extraordinaria.

Imaginad una escuela donde no hay aulas. En la que los alumnos no están separados por edades. Una escuela en la que los niños aprenden construyendo y creando con sus manos, a partir de sus propias ideas, investigando en el mundo real y utilizando herramientas de verdad.
Eso es exactamente la Brightworks School, una escuela alternativa de San Francisco que acoge a un pequeño grupo de alumnos de entre 6 y 13 años en una gran nave acondicionada con la ayuda de los propios niños. Los mayores acometen sofisticados proyectos, los pequeños juegan y todos aprenden unos de otros. No hay exámenes ni tests, la evaluación se hace a través de portafolios.

El fundador de la Brightworks, Gerver Tulley, ha aplicado en esta escuela lo que aprendió previamente en la Tinkering School, una escuela de verano en la que los niños se dedican a construir objetos imaginados por ellos mismos. Tulley cree en la necesidad que tienen los niños de experimentar por ellos mismos, de crear cosas con sus propias manos, de comprobar que lo que imagina puede hacerse realidad, de hacer actividades “peligrosas” (siempre con las medidas de seguridad pertinentes), de equivocarse y volver a intentarlo.

La dinámica de trabajo en la escuela se basa en lo que denominan “el arco”, una estructura que facilita a los estudiantes explorar sus ideas y perseguir sus intereses. Cada arco tiene como premisa un tema central, que puede ser explorado desde múltiples perspectivas. Por ejemplo, el tema puede ser el viento, y eso puede llevar al campo de la meterología, la náutica, la aeronáutica, el arte, la literatura, la mitología…

Los estudiantes abordan el tema en tres fases: exploración, expresión y exposición.
En la fase de exploración se proporciona a los alumnos experiencias que les abran diferentes puntos de vista y sensaciones nuevas sobre el tema central: juegos, experimentos, visitas de expertos, audiciones, videos, libros, museos…
En la fase de expresión los alumnos deciden su proyecto, lo presentan a la comunidad y solicitan los materiales, herramientas y ayudas (quizá de algún experto) que necesitan. Hay un plazo y un compromiso. En todo el proceso, los alumnos cuentan con los colaboradores de la escuela (adultos preparados para acompañarlos en su proceso creativo), y también con la familia, algunos voluntarios y personal de apoyo.
Una vez alcanzada la fecha límite, los alumnos hacen una exposición pública de su trabajo. Entregan su portafolio, explican su proyecto, exponen el resultado, aceptan críticas de la audiencia y, en cualquier caso, el éxito es la creación, los errores se aceptan y son fuente de aprendizaje también.

Un arco dura entre unas semanas y dos meses. Un curso escolar se compone de varios arcos sucesivos, intercalados con excursiones, proyectos espontáneos y mucho juego.

Todas las imágenes son del blog de Brightworks.

Visitadlo y disfrutad conociendo su día a día, es realmente increíble. Y no os perdáis este video:

Brightworks School in San Francisco, CA

“Un día, mirand…

“Un día, mirando desde la ventana de mi aula a los niños que jugaban en el patio, libres, felices, se me ocurrió compararlos con los que tenía sentados delante de mí en sus mesas, obedientes, resignados, sin ideas, mientras que los de ahí abajo estaban vivos, rebosantes de fantasía. Desde aquel día dije basta a un viejo tipo de escuela, la escuela autoritaria en la que yo mandaba y los niños obedecían y empecé otra en la que liberando a los niños me liberaba a mí mismo, daba sentido a mi propia vida y dejaba de hacer de ellos pequeños esclavos”.

Mario Lodi

Diari d’aprenentatge

A l’Escola Fluvià de Barcelona, han incorporat com a activitat el “diari d’aprenentatge”.

Tal i com expliquen al seu blog, escola Fluvià, “Es tracta d ‘una llibreta on els infants tots sols o amb el suport de l’adult, apunten allò que consideren rellevant en relació al seu procés d’aprenentatge i sovint acompanyen amb una fotografia o una imatge. Recollir les seves vivències els està ajudant a a ser més rigorosos i exigents. Rigorosos, perquè si han de rendir comptes del seu aprenentatge prèviament s’han de plantejar què necessiten aprendre, fet que els obliga a passar de les accions impulsives a unes altres més reflexives i endreçades. Exigents, perquè no tot s’hi val, i plasmar les idees sobre el paper de manera entenedora requereix esforç i temps. Rigor i exgència, dos punts claus a tenir presents a l’hora d’acompanyar els infants en el camí de la seva llibertat.”

Aquesta és la introducció tots els infants tenen a la primera pàgina del seu diari d’aprenentatge:

“Aquesta llibreta parla de mi, del que vaig aprenent als espais d’aprenentatge i de les coses que crec que són importants. Els adults que m’acompanyen des de l’escola m’ajudaran a plasmar en el paper les meves idees i a reconèixer aquells moments màgics en què em faig una mica més gran. Pot contenir imatges, dibuixos, fotografies, text o retalls de materials. Les meves evidències d’aprenetatge les puc compartir amb la meva família i amb els meus companys per tal s’emocionin amb mi davant l’aventura de crèixer.

Mimaré aquest diari com a un tresor, com el meu llibre més preciat. Si me l’estimo i el cuido, el dotaré de vida i tindrà valor. Per sempre.”